Emocions ocultes: per què sentir va més enllà de l’efecte de l’estímul?

Les emocions constitueixen una part fonamental en els humans, actuant com missatges interns que demostren la manera en què cada persona actua davant diferents situacions. Comprendre-les és un repte per a la psicologia, i si a això li sumem que de la mateixa manera que els humans no actuem tots igual ni tampoc tots pensem idènticament, llavors tot se'ns complica un poc més. Així doncs, depenent del marc teòric que es segueixi per explicar-les, s’abordaran uns conceptes o uns altres que poden variar en funció de què defensa cada corrent psicològic. En aquest assaig, em centraré en el conductisme i la psicoanàlisi, argumentant-hi , des del meu punt de vista, per què la psicoanàlisi permet comprendre amb més profunditat les emocions que el conductisme. 

El conductisme, desenvolupat per figures com Ivan Pavlov, John Watson i B. F. Skinner, interpreta les emocions com conductes observables, és a dir, com respostes a estímuls externs. Segons aquest enfocament, sentir por, alegria o ràbia no és més que una reacció, la qual està condicionada davant una situació determinada. Per exemple, si a un nen li pica una abella, la picada i el mal és el que fan que aquest nen li agafi por; és a dir, que el pròxim cop que vegi una abella, sentirà pànic com una resposta condicionada. Si bé és cert que el conductisme es centra en el que es pot observar directament (mètode més científic), evita endinsar-se en processos interns, és a dir, en la ment. 

Aquesta perspectiva conductista presenta limitacions, ja que redueix les emocions a un simple aparell de causa-efecte. No té en consideració que els sentiments humans són, algunes vegades, contradictoris i complexos; a més de poder estar arrelats a experiències passades. 

La psicoanàlisi, en canvi, proposa que les emocions no només són respostes externes, sinó missatges de l’inconscient que sorgeixen de conflictes interns i desitjos reprimits. Freud, el creador de la psicoanàlisi, afirmava que sentiments com la culpa, l’angoixa o la ràbia poden provenir d’experiències o traumes infantils que l’individu potser ni recorda de manera conscient. Per exemple, una persona que manifesta por a parlar en públic podria estar revivint, inconscientment, un episodi en què el van ridiculitzar durant la primària. Entendre aquesta emoció és molt més complex que observar tan sols la conducta externa (com fa el conductisme), ja que és necessari indagar en les arrels d’aquest sentiment i la relació que té amb la història personal de la persona.

Per entendre encara millor com la psicoanàlisi explica les emocions, és important considerar la seva divisió de la ment en tres seccions: l’allò, el jo i el superjò. L’“allò” representa els impulsos inconscients més primitius; el “superjò” incorpora les normes, valors i prohibicions apreses; i el “jo” actua com a intermediari entre aquests dos extrems, intentant mantenir un equilibri. Moltes emocions, com la culpa, l’angoixa o la frustració, sorgeixen precisament del conflicte de les diferents parts internes de la ment. Aquesta estructura complexa mostra per què la psicoanàlisi pot explicar les emocions amb molta més profunditat que el conductisme, que només observa les respostes externes sense tenir en compte el conflicte intern que les genera.

Un altre aspecte clau on la psicoanàlisi difereix del conductisme és la consideració del fet que cada individu és diferent. Mentre el conductisme sol aplicar patrons generals de conducta, la psicoanàlisi reconeix que cada persona té una trajectòria única i diferent marcada per experiències i vivències específics. Això permet analitzar emocions més complexes com la culpa, la vergonya o la frustració, que poden variar segons el context personal i cultural. Per exemple, dues persones poden experimentar gelosia per motius molt diferents: una per inseguretat que ve derivada d’una infància conflictiva i l’altra per por de perdre una relació. El conductisme no distingiria entre aquestes causes internes, ja que només es fixaria en la conducta observable, el fet de sentir gelosia.

A més a més, des d’un punt de vista terapèutic, la psicoanàlisi ofereix eines per comprendre i transformar els conflictes interns. Tècniques psicoanalítiques, com la interpretació de somnis o l’anàlisi de resistències, permeten identificar les emocions reprimides i així facilitar un canvi emocional (centrat en l’interior, és a dir, en la ment i l’inconscient). Això és fonamental perquè la modificació de conductes externes, tal com diu el conductisme, no pot garantir una transformació emocional interna. Per exemple, un pacient que ha après a controlar la seva ràbia per reforç positiu (premis, felicitacions, recompenses …) pot continuar sentint frustració; per contra, la psicoanàlisi ajudaria a comprendre la causa de l’emoció i, a partir d’aquí, ajudaria el pacient a canviar internament.

Finalment, la psicoanàlisi ofereix una visió completa de l’ésser humà, constituint aspectes emocionals i inconscients. El conductisme, tot i que és clar amb la seva metodologia, no aconsegueix arribar a la profunditat que tenen les emocions humanes.

En conclusió, comprendre les emocions només a través de la perspectiva conductista és limitar-se a veure la superfície del comportament humà. La psicoanàlisi, en canvi, permet estudiar les emocions amb profunditat, per poder entendre d’on provenen i el paper fonamental que tenen en el creixement i canvi de la persona. Les emocions no són només reaccions a estímuls, són missatges inconscients, claus per entendre qui som i d'on venim. Sentir, per tant, és molt més que reaccionar; és comprendre, assimilar i créixer.

 

                                                                                                                     Lara Mangado Pons

Bibliografia 

8 afecciones emocionales que trata el psicoanálisis - Psicóloga en Barcelona - Susana Gracia Fuentes. (2015, julio 25). Psicóloga en Barcelona - Susana Gracia Fuentes. https://barcelonapsicoanalisis.com/8-afecciones-psicoanalisis/

enciclopedia.cat. (s/f). Enciclopedia.cat. Recuperado el 17 de noviembre de 2025, de https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/psicoanalisi

Preguntas para médicos y especialistas - Doctoralia. (s/f). Doctoralia.es. Recuperado el 17 de noviembre de 2025, de https://www.doctoralia.es/preguntas-respuestas/

(S/f-a). Google.com. Recuperado el 17 de noviembre de 2025, de https://docs.google.com/document/d/1N9WBE8XV8PXmWvnl-Pa3-SddnorWzsjB1-ramaJ4zrI/edit?usp=drivesdk

(S/f-b). Google.com. Recuperado el 17 de noviembre de 2025, de https://docs.google.com/document/d/1Zr_34Ib57AVHDv0mwcV4_rFiq5gOjatH7XwEgojsyr4/edit?usp=drivesdk