PER QUÈ LA PSICOANÀLISI OFEREIX UNA IMATGE MÉS COMPLETA DE L’ÉSSER HUMÀ QUE WILLIAM JAMES
PER QUÈ LA PSICOANÀLISI OFEREIX UNA IMATGE MÉS COMPLETA DE L’ÉSSER HUMÀ QUE WILLIAM JAMES
Aquest assaig tractarà sobre la concepció de l’ésser humà en dos corrents de pensament molt importants: el pragmatisme de William James i la psicoanàlisi. La tesi que defensarem és que la psicoanàlisi aconsegueix obtenir una visió més àmplia sobre la concepció de l'ésser humà que el pragmatisme de William James. Si el pragmatisme defensa que l'ésser humà només es divideix en el “Mi” i el “Jo”, amb una consciència contínua, la psicoanàlisi ofereix una noció més completa, dividint l’aparell psíquic en el “Jo”, “Superjò” i “Allò”. Al seu torn, mostrarem com apareix una noció diferent de consciència que representa la imatge corporal, així com la rellevància de l’inconscient com a instància psíquica que permet reconsiderar la ment molt més enllà del “jo”. Així doncs, el que palesarem és com cada perspectiva dibuixa la condició humana, assenyalant-ne les limitacions pragmatistes i els nous camps oberts per la descoberta freudiana.
Primer de tot, William James ens dona una visió antropològica on l’ésser humà té una consciència que es manté contínua, entesa com la capacitat de reflexionar. El que canvia constantment no és la consciència en si mateixa, sinó les reflexions que aquesta genera. En canvi, la psicoanàlisi va més enllà, ja que profunditza més i parla no només del conscient, també de l'inconscient, mostrant un aparell psíquic escindit. En aquesta dimensió inconscient, segons la 2a tòpica freudiana, apareixen el “superjò” (que representa la veu de la consciència, la prohibició i el sentiment de culpa) i “allò” (que representa els desitjos i les pulsions). Es tracta d’un plantejament molt més enllà de la simple identificació de l’humà amb un ésser conscient, mostrant com hi ha tota una part no sabuda que és determinant.
En segon lloc, la psicoanàlisi integra la sexualitat juntament amb les emocions i els dona molta importància, mentre que en el pragmatisme de William James són temes totalment absents. La psicoanàlisi amplia la visió de l'ésser humà amb aquests conceptes tenint en compte les pulsions (específicament les sexuals) i desitjos (“Allò”) propis de la condició humana, defensant que influeixen en la seva forma de pensar i actuar. En canvi, el pragmatisme nega tota possibilitat de canvi per aquests motius, atès que en cap moment no esmenta la dimensió del desig i molt menys la sexualitat. Aquesta ignorància (segurament intencionada per la fragilitat d'aquests temes en aquell moment) limita la perspectiva que té de l’ésser humà el pragmatisme.
Endemés, la psicoanàlisi sostenia que la consciència es desenvolupa a través de l’educació i de l’entorn social, la qual cosa permet a l’individu processar informació, tenir autoconeixement i formar una realitat psíquica pròpia. En canvi, William James diu que l’ésser humà es va constituint a partir d'hàbits que es van repetint i integrant a partir d’aquesta repetició, és a dir, els càstigs. Bàsicament, mentre el pragmatisme es limita a un únic mètode de formació de consciència sense tenir en compte l’entorn, la psicoanàlisi va més enllà, tenint en compte l’educació i sobretot l'efecte de la societat en l'individu.
Finalment, el pragmatisme tenia una concepció del “Jo” bàsica: sostenia que és qui observa i té consciència. És la part que experimenta, qui sap qui és i què fa. William James ho va anomenar “l’Ego pur”. La psicoanàlisi també parla del “Jo”, però, en aquest cas, com la imatge que construïm de nosaltres mateixos i com allò que creiem ser. Segons Lacan, aquesta imatge neix a l’estadi del mirall, quan el nadó es reconeix per primer cop davant el mirall i descobreix que aquella figura és ell mateix. A partir d’aquest moment, comença a formar una percepció pròpia de la seva identitat. Mentre que el pragmatisme explica que el “Jo” és només qui observa, la psicoanàlisi manté que és una imatge que construïm des de petits i que està marcada per experiències i la mirada que, a la vegada, ens dirigeixen els altres.
Després de comparar les dues perspectives, podem confirmar la tesi inicial: la psicoanàlisi ofereix una visió més completa de l’ésser humà que el pragmatisme de William James. Mentre James es centra en una consciència contínua i en la divisió simple entre “Jo” i “Mi”, la psicoanàlisi amplia molt més aquesta visió introduint l’inconscient, les pulsions, la sexualitat i la influència de l’educació i la societat. Això permet entendre l’ésser humà de manera més completa i realista.
BIBLIOGRAFIA
Mundo psicólogos
https://www.mundopsicologos.com/diccionario-psicologico/psicoanalisis
Muy interesante:
https://muyinteresante.okdiario.com/historia/65166.html
Wikisofia:
https://www.wikisofia.cat/wiki/Pragmatisme
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada