CONCEPCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ: WILLIAM JAMES, FREUD I LACAN


CONCEPCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ: WILLIAM JAMES, FREUD I LACAN


La definició de l'ésser humà ha estat objecte de debat entre diversos corrents de la psicologia. Mentre que William James concep l'individu com un flux d'experiències que es manifesta en un jo dinàmic i adaptable, Freud i Lacan proposen una visió marcada per les forces inconscients i els símbols. En aquest assaig compararé aquestes tres perspectives per determinar quina ofereix una comprensió més profunda i coherent de la concepció humana. Defensaré que la proposta de Freud i Lacan és més realista que la del pragmatisme de James perquè posa l'accent en els mecanismes inconscients que condicionen la nostra identitat i les nostres accions, un aspecte que James no arriba a considerar amb prou profunditat.


Per una banda, William James entén l’ésser humà com un subjecte que aprèn sobretot a partir d'experiències conscients i pràctiques. En la seva concepció, la identitat es construeix a partir de les decisions que prenem i les accions que fem i el “jo” és una mena de procés en moviment constant. Aquesta és una visió oberta i optimista, que dona molta importància a la capacitat humana per adaptar-se a l’entorn. Tanmateix, el seu enfocament tendeix a deixar de banda tot allò que escapa a la consciència: els impulsos, els conflictes interns i les dinàmiques que operen més enllà del que podem controlar. Per a James, comprendre una persona exigeix observar què fa i com respon a situacions concretes, i no aprofundir en allò que no és directament observable, com sí que fan Freud i Lacan.


Per altra banda, Freud sosté que els éssers humans estan profundament condicionats per pulsions i actes inconscients. Les pulsions, que ell descriu com forces internes que busquen satisfacció, influeixen en el nostre comportament fins i tot quan no en som conscients. D’aquesta manera, el “Jo” racional és només la punta de l’iceberg de la ment humana, mentre que la major part, composta pel preconscient i, sobretot, l’inconscient, determina els nostres desitjos, pors i conflictes. Segons Freud, l’ésser humà no és del tot lliure, ja que les seves accions sovint estan guiades per tensions internes que intenta controlar o reprimir. Somnis, actes fallits o lapsus revelen aquesta estructura profunda, que James no contempla en la seva teoria.


A més  a més, Lacan reprèn les idees de Freud i les desenvolupa posant l’èmfasi en la importància del llenguatge. Per a ell, l’ésser humà no només està condicionat per pulsions inconscients, sinó també per les estructures simbòliques que ens envolten. El llenguatge organitza el desig, i ens marca els límits d’allò que podem dir i allò que podem arribar a ser, i ens insereix en un ordre social que no triem. Així doncs, la identitat no és estable ni completament conscient, sinó que depèn de com interpretem les paraules, els símbols i les normes que ens precedeixen. Aquesta perspectiva aprofundeix encara més en la dimensió inconscient de la subjectivitat i mostra que molts aspectes del nostre comportament no són resultat d’eleccions voluntàries, sinó d’estructures que ens determinen sense que ho advertim. D’aquesta manera, Lacan s’allunya encara més de James, que havia prioritzat l’experiència immediata i personal.


Per últim, la concepció d’ésser humà per part de Freud i Lacan resulta més realista perquè explica millor la complexitat de la vida mental. Les persones sovint actuen de manera contradictòria, o tenen desitjos que no encaixen amb el que voldrien conscientment. Aquestes situacions quotidianes confirmen que l’ésser humà no és només un conjunt d’experiències conscients, sinó una estructura molt més profunda i difícil de controlar. Alhora, Lacan reforça aquesta visió quan afirma que el llenguatge ens travessa i ens defineix des de fora, limitant la idea jamesiana d’un jo completament flexible i autònom. 

 

En definitiva, les idees de Freud i Lacan ofereixen una visió més completa de l’ésser humà que la proposta pragmàtica de William James. Mentre que James se centra en l’experiència conscient i en les accions visibles, la psicoanàlisi posa la importància en els  mecanismes inconscients, com les pulsions, els desitjos ocults o els actes fallits, somnis, etc., els quals  influeixen de manera decisiva en el nostre comportament. Alhora, Lacan sosté que la nostra identitat està condicionada pel llenguatge, les normes i els símbols de la societat, uns aspectes que James no té en compte. Per això, la perspectiva de Freud i Lacan permet comprendre millor la complexitat de la ment humana i accedir a dimensions de la ment que el pragmatisme de James no arriba a considerar.





                                                                                                                          Aitor Rotger Benejam















Bibliografía/webgrafía:


  • Thornton, S. P. (s. f.). Sigmund Freud. Internet Enciclopèdia de la filosofia. Recuperat el 12 de novembre de 2025, de https://iep.utm.edu/freud/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿Quién define mejor al ser humano?

  Concepción antropológica ¿Quién define mejor al ser humano? Para empezar, en este ensayo vamos a debatir la concepción antropológica que han hecho dos psicólogos de diferentes raíces. El primero de ellos es Watson, un psicólogo conductista, y el otro, Sigmund Freud, un psicoanalista. Por un lado, tenemos a Watson con su teoría conductista, dando a entender que el ser humano es como una caja negra, es decir, no se ve el interior, sino que da respuestas a estímulos externos. No  da importancia a las sensaciones internas que pueda tener el ser humano, solo se fijará en lo que pueda observar. Por otro lado, tenemos a Sigmund Freud, que teoriza que el ser humano es un iceberg, está dividido internamente en tres partes. Primero, tenemos la consciencia que marca al “yo” y es la parte que nos hace reconocer nuestra imagen corporal y nos hace creer que todo depende de nosotros.  También tenemos el inconsciente, que es la parte donde se encuentra el “superyó”, encarnación de la v...
Més informació

Dos miradas sobre la mente humana: la psicología experimental y el psicoanálisis

A lo largo de la historia de la psicología, diversos autores han intentado explicar cómo funciona la mente humana. Entre ellos destacan Wilhelm Wundt, considerado el padre de la psicología experimental, y Sigmund Freud junto con Jacques Lacan, principales representantes del psicoanálisis. La idea que defenderé en este ensayo es que, mientras Wundt se centró en estudiar los procesos conscientes mediante métodos científicos, Freud y Lacan mostraron que la parte más influyente de la vida psíquica se encuentra en el inconsciente. A partir de esta comparación, sostengo que ambas perspectivas, aunque distintas, permiten comprender niveles complementarios de la mente. Wilhelm Wundt fue el primer psicólogo que se propuso investigar la mente utilizando técnicas científicas. En 1879 fundó el primer laboratorio de psicología en Leipzig, donde realizó investigaciones sobre el tiempo de reacción, la percepción y los sentimientos. Su objetivo era analizar la conciencia, es decir, aquello de lo que u...
Més informació

LO QUE VEMOS Y LO QUE SENTIMOS

El conductismo es una escuela psicológica que sostiene que la psicología debe estudiar, de forma científica, la conducta observable y los procesos del aprendizaje, evitando centrarse en procesos mentales internos (como la conciencia), ya que no son directamente observables. Por ello, la conducta es su principal objeto y base de observación. En cambio, el psicoanálisis defiende que nuestros actos están guiados por pensamientos internos, que se pueden manifestar, cuyas motivaciones y causas no son necesariamente conocidas por el sujeto. De este modo, la conducta pasa a ser el síntoma o efecto de un elemento subjetivo, que condiciona la vida psíquica de los individuos. En consonancia con esta premisa, su método de investigación prioriza el estudio del significado y simbolismo que desencadena estas conductas específicas. En este ensayo, analizaremos cómo cada corriente entiende el comportamiento del ser humano y su visión sobre este y, a partir de ahí, daremos cuenta de sus semejanzas y di...
Més informació