“DE LA CONSCIÈNCIA A L’INCONSCIENT: UN VIATGE DE WUNDT A FREUD I LACAN”
Com s’explica que dues figures tan importants de la psicologia tinguessin visions tan diferents sobre la ment humana?
Wilhelm Wundt i Sigmund Freud van ser dues figures molt importants per a la història de la psicologia, però representen maneres gairebé oposades de com funciona la nostra ment. Mentre que Wundt va impulsar un estudi científic i experimental de la consciència, Freud, i més tard Lacan, va situar el centre de la vida psíquica en l’inconscient, una dimensió amagada que determina pensaments i comportaments sense que en siguem totalment conscients.
En primer lloc, Wundt és considerat el fundador de la psicologia científica, ja que va ser el primer que va crear un laboratori de psicologia dedicat exclusivament a la ment. El seu mètode es basava a fer proves amb persones, és a dir, la introspecció experimental. Idò, els seus experiments es basaven a demanar a les persones que expliquessin què sentien o pensaven en situacions concretes. D’aquesta manera els participants descrivien amb precisió les seves sensacions, emocions o percepcions davant estímuls concrets. L’objectiu era analitzar els processos immediats de la consciència, és a dir, allò que una persona pot captar, sentir o pensar en un moment determinat. Per tant, per a Wundt, la psicologia havia de centrar-se en l’experiència conscient, observable i mesurable, per tal de poder-la estudiar amb el rigor propi de la ciència.
Per altra banda, Freud va proposar un model completament diferent, en què descrivia l’aparell psíquic com a format per tres nivells: el conscient, el preconscient i l’inconscient. Per ell, el psiquisme està dividit en diferents nivells, i l’inconscient és la part més profunda, on es troben els records, desitjos i emocions reprimits que no arriben directament a la consciència, però sí que es manifesten de manera indirecta, en forma de somnis, lapsus, actes fallits o símptomes, tal com deia Freud. Tot i que no en som conscients, aquests influeixen constantment en els nostres pensaments i comportaments. El jo o la part conscient intenta controlar aquests impulsos, però només ens fa creure que tot depèn de nosaltres. Molts cops es produeix una tensió entre el que el jo vol mostrar i el que l’inconscient intenta expressar. Aquesta tensió pot manifestar-se en somnis, lapsus o reaccions emocionals que no entenem del tot. Per aconseguir explorar aquest funcionament ocult, Freud emprava tècniques com la lliure associació, que consistia a deixar que el pacient parlés sense filtres i permetia que afloressin continguts que revelaven tensions internes i significats amagats.
Després, Lacan, més endavant, al segle XX, va revisar les idees de Freud i va dir que l’inconscient està estructurat com ho fa també un llenguatge. A partir de la perspectiva de Freud, els lapsus, els somnis i fins i tot les paraules que utilitzem revelen la manera com el desig inconscient organitza la nostra subjectivitat. Així doncs, mentre Wundt analitzava processos conscients immediats, Freud i Lacan s’endinsaven en dimensions profundes i simbòliques del psiquisme.
En resum, després d'analitzar les dues perspectives, nosaltres constatem que Wundt i la psicoanàlisi no solament són dues maneres diferents d'estudiar la ment, sinó dues vies que es complementen. Estem d'acord amb la tesi que hem estat defensant: entendre la ment humana requereix tant el que explica de manera científica Wundt com l'anàlisi profunda de Freud i Lacan.
Ara bé, tal com ja havíem esmentat prèviament, no podem passar per alt una crítica fonamental al model de Wundt: la seva reducció de l’aparell psíquic a la sola consciència. Aquesta simplificació fa que la introspecció, el seu mètode principal, resulti insuficient quan la comparem amb la visió psicoanalítica pel fet que no té en compte la manca de possibilitat d’un control i transparència absoluta envers els mateixos pensaments.
La psicoanàlisi sosté que la major part de l’activitat mental és inconscient i, per tant, inaccessible a la introspecció. Això posa en qüestió el plantejament de Wundt, ja que exclou tot allò que Freud i Lacan consideren fonamental per comprendre els conflictes interns, els desitjos reprimits i les dinàmiques profundes de la psique.
Per una banda, l'estudi experimental de la consciència que proposa Wundt ajuda a descriure i mesurar allò que percebem de manera instantània; en canvi, la mirada profunda ens recorda que gran part del que som ve de processos inconscients que no podem veure directament.
Per això considerem que cap de les dues visions, per si sola, no és suficient per explicar la complexitat de la ment humana. És precisament en el diàleg entre el que podem observar conscientment i allò que opera de manera inconscient on es construeix una comprensió més completa del psiquisme. Aquesta complementarietat integra el rigor experimental de Wundt amb la profunditat interpretativa de la psicoanàlisi, mostrant que la psicologia necessita múltiples enfocaments per apropar-se realment a la naturalesa humana.
REFERÈNCIES DE CITACIONS:
1) Equipo de Expertos en Ciencias de la Salud de la Universidad de Valencia. (2022, June 1). Escuelas de psicología: ¿Cuáles hay y qué teorías proponen? VIU. Retrieved September 23, 2025, from https://www.universidadviu.com/es/actualidad/nuestros-expertos/5-escuelas-psicologicas-estructuralismo-psicoanalisis-conductismo
1) Triglia, A. (2025, January 20). Las 7 principales corrientes de la Psicología. Psicología y Mente. Retrieved September 23, 2025, from https://psicologiaymente.com/psicologia/principales-corrientes-psicologia
2) Lorezno, N. (2020, 11 1). Wundt. ADIPA. Retrieved 9 22, 2025, from https://adipa.cl/glosario/wundt/
3) De la Salud, E. de E. en C. (2022, June 1). 5 escuelas psicológicas: estructuralismo, psicoanálisis, conductismo, humanismo y Gestalt. VIU Universidad Online. https://www.universidadviu.com/es/actualidad/nuestros-expertos/5-escuelas-psicologicas-estructuralismo-psicoanalisis-conductismo
5) Psiconetwork, P. (2024, septiembre 13). «PSICOLOGÍA DE LOS PUEBLOS» DE WILHELM WUNDT: UN ANÁLISIS DE LA PSICOLOGÍA COLECTIVA. Psiconetwork. https://www.psiconetwork.com/psicologia-de-los-pueblos-de-wilhelm-wundt-un-analisis-de-la-psicologia-colectiva/
5) De nuestra existencia desde hace ya mucho tiempo básicamente, L. P. P. H. F. P., La realidad, D. Q. E. a. H. P. S. C. P. y. de Q. M. P., Embargo, H. M. S., De la conducta y los procesos mentales, E. S. es U. V. a. M. N. la P. es S. la F. de P. A., & de nuestra historia., ni ha E. I. del D. (s/f). El papel de Wundt en la Psicología. Xunta.gal. Recuperado el 23 de septiembre de 2025, de https://centros.edu.xunta.gal/iessanchezcanton/aulavirtual/pluginfile.php/135023/mod_resource/content/2/El%20papel%20de%20Wundt%20en%20la%20Psicolog%C3%ADa.pdf
6) Triglia, A. (2025, June 7). Wilhelm Wundt: biografia del padre de la psicología científica. Psicología y Mente. Retrieved September 22, 2025, from https://psicologiaymente.com/biografias/wilhelm-wundt
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada